Man On The River (primera part)

Fa pocs mesos vaig conèixer, a través dels amics Antoni Font i Martha Zein, un personatge peculiar: Giacomo de Stefano, un arquitecte italià que un bon dia va abandonar la comoditat dels despatxos i la va baratar per la missió d’intentar cridar l’atenció sobre la necessitat de protegir el medi ambient, i ho va fer a partir de l’element més important del planeta: l’aigua.

“Man On The River” és una aventura consistent en unir Londres i Estambul a través de rius i canals a bord d’una petita embarcació, Clodia, construida expressament per a aquesta odissea, i amb dues úniques forces motrius: el vent empenyent les veles i els braços del Giaco fent anar els rems…
Però “Man On The River” no és un simple viatge d’un lloc a un altre, si no que representa la lluita de l’ésser humà per trobar respostes i solucions a la barbàrie amb que la seva pròpia espècie ha conduït el planeta a la lamentable situació en la que actualment es troba.

Anuncis

Una crida per a l’esperança…

 

“El agua, la simplicidad….Ir a contracorriente…Una llamada a la esperanza. A la alegria” Martha Zein resumeix amb aquestes paraules el que per a ella representa el viatge que acaba d’emprendre amb el seu company Toni Font a bord del Brancaleon, un vaixell d’aquells que mereixen la concepció d’alguna cosa més que un sistema de locomoció o un mitjà de transport: la d’ésser viu, la de company de viatge…

Durant les pròximes catorze setmanes Martha i Toni, acompanyats de diversos amics, completaran un periple d’unes dues mil cinc centes milles de pura Mediterrània. De pura aventura. De puríssim contacte amb la natura i amb el més profund d’ells mateixos.
Res més a dir. Seguiu, si voleu, les incidències d’aquesta història a través del blog piedraagua.wordpress.com